Som els records que tenim
Records que es miren a si mateixos
Aquelles converses banals, els dies a la platja,
Les festes amb els amics, on una guitarra feia la cançó.
I recordem allò que fórem i som de nou per un breu instant.
Però els records són com els peixos del mar que queden a la xarxa.
Hem de quedar-nos amb els més bonics i deixar anar els dolents
Netejar l’equipatge i omplir l’anima de bons records en el viatge de la vida.
Per, a la fi, retrobar-nos al final del trajecte, a la darrera estació,
Lleugers com l’aire i amb un somriure als llavis.
jueves, junio 18, 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario